Al segle XIX s’inicien uns canvis econòmics i socials. La revolució industrial, canvis molt ràpids, que ens porten cap a una indústria mecanitzada; una transformació que afecta tan la vida social, econòmica com la vida política i cultural de les persones.
Actualment la societat de la informació també està canviant, transformant la manera de pensar, els valors i com no les relacions entre les persones.
La societat del coneixement, on la transmissió de la informació es immediata i estructurada a escala mundial, suposa la revolució tecnològica d’aquest segle. Informació i coneixement són fluxos continus que viatgen d’una país a un altre en minuts, i només la capacitat de saber-ne extreure la informació adequada i ser-ne crític et dona les eines adequades per créixer en una societat recolzada per les TIC.
Una societat on allò que importa no és allò físic que fins ara podíem tocar, allò material, sinó que prenen rellevància els béns immaterials, no físics.
Creixen els fluxos d’informació; però el que es realment important és com aquesta informació esdevé coneixement i com nosaltres gestionem, transformem i transmetem aquest coneixement. Les noves tecnologies per si soles, és evident que no transformen la societat; és la interacció de les persones amb les noves tecnologies les que modifiquen la realitat social. El coneixement i la informació són també a la vegada creadors i generadors de nous coneixements, per tant els fluxos de coneixement es van retroalimentant per si sols.
Les tecnologies ajuden a les empreses a estar connectats en xarxa amb altres empreses; per tan faciliten la interrelació entre les empreses de manera immediata, tot hi haver-hi una distància geogràfica important. La empresa ja no és una entitat única, ja que no realitza tot el procés productiu, sinó que gestiona els recursos que ell necessita per produir. La subcontractació esdevé una clau necessària en aquest engranatge, però les noves tecnologies també hi formen part, ja que han d’estar interconnectats en tot moment.
Sense ser catastròfica, sinó realista... també m’agradaria parlar del revers de tot plegat, de la cara amarga de les relacions econòmiques i de l’avenç imparable de les TIC. Milions de persones queden al marge d’aquest macro sistema de negociacions mercantils i de les xarxes; les microempreses, empreses familiars, l’artesanat tradicional, etc; es veuen copsades per l’increment en la utilització d’unes tecnologies que elles no poden assumir, uns canvis insostenibles per al petit empresari... a molts dels quals els obliga a desaparèixer.
Altrament aquest nou sistema de mercat en xarxa deixa al descobert altres mancances com la contractació de mà d’obra barata, escapoliment d’impostos, de controls legals, drets socials, o bé altres com la legislació medioambiental, normes de seguretat ... Mecanismes que s’utilitzen per augmentar la productivitat i reduir costos, ja que les regles del joc no són iguals en tots els països, cosa que fa que les fronteres que hi havia hagut fins al moment envers el contingent humà quedin amagades darrera aquest cercle de “lliure” mercat. Un cercle diabòlic que condemna a moltes persones a la desocupació, a la insolvència, a viure del no res i per tan a la marginació i exclusió social.
Actualment la societat de la informació també està canviant, transformant la manera de pensar, els valors i com no les relacions entre les persones.
La societat del coneixement, on la transmissió de la informació es immediata i estructurada a escala mundial, suposa la revolució tecnològica d’aquest segle. Informació i coneixement són fluxos continus que viatgen d’una país a un altre en minuts, i només la capacitat de saber-ne extreure la informació adequada i ser-ne crític et dona les eines adequades per créixer en una societat recolzada per les TIC.
Una societat on allò que importa no és allò físic que fins ara podíem tocar, allò material, sinó que prenen rellevància els béns immaterials, no físics.
Creixen els fluxos d’informació; però el que es realment important és com aquesta informació esdevé coneixement i com nosaltres gestionem, transformem i transmetem aquest coneixement. Les noves tecnologies per si soles, és evident que no transformen la societat; és la interacció de les persones amb les noves tecnologies les que modifiquen la realitat social. El coneixement i la informació són també a la vegada creadors i generadors de nous coneixements, per tant els fluxos de coneixement es van retroalimentant per si sols.
Les tecnologies ajuden a les empreses a estar connectats en xarxa amb altres empreses; per tan faciliten la interrelació entre les empreses de manera immediata, tot hi haver-hi una distància geogràfica important. La empresa ja no és una entitat única, ja que no realitza tot el procés productiu, sinó que gestiona els recursos que ell necessita per produir. La subcontractació esdevé una clau necessària en aquest engranatge, però les noves tecnologies també hi formen part, ja que han d’estar interconnectats en tot moment.
Sense ser catastròfica, sinó realista... també m’agradaria parlar del revers de tot plegat, de la cara amarga de les relacions econòmiques i de l’avenç imparable de les TIC. Milions de persones queden al marge d’aquest macro sistema de negociacions mercantils i de les xarxes; les microempreses, empreses familiars, l’artesanat tradicional, etc; es veuen copsades per l’increment en la utilització d’unes tecnologies que elles no poden assumir, uns canvis insostenibles per al petit empresari... a molts dels quals els obliga a desaparèixer.
Altrament aquest nou sistema de mercat en xarxa deixa al descobert altres mancances com la contractació de mà d’obra barata, escapoliment d’impostos, de controls legals, drets socials, o bé altres com la legislació medioambiental, normes de seguretat ... Mecanismes que s’utilitzen per augmentar la productivitat i reduir costos, ja que les regles del joc no són iguals en tots els països, cosa que fa que les fronteres que hi havia hagut fins al moment envers el contingent humà quedin amagades darrera aquest cercle de “lliure” mercat. Un cercle diabòlic que condemna a moltes persones a la desocupació, a la insolvència, a viure del no res i per tan a la marginació i exclusió social.
1 comentari:
Fanny,
Com molt bé destaques la globalització i la situació actual fa que moltes persones puguin quedar desconectades. Molt bé pel que fa al comentari de les PIMES (Petites i Mitjanes Empreses). Com destacava en Castells en la roda de premsa que vàrem visualitzar a classe és molt important que aquestes empreses (el 88% del teixit productiu de Catalunya) aprofitin el canvi tecnològic per millorar la seva productivitat.
Òscar
Publica un comentari a l'entrada